Crònica d'un delicte menor, de Ramon Mas

Crònica d’un delicte menor, Ramon Mas   

Edicions de l’Albí

ISBN: 978-84-15269-11-3

Ramon Mas, a més d’estar al darrera de “Les Males Herbes”, revista dedicada al terror i a la ciència-ficció en català, ha estat ponent al cicle de conferències “ficcions científiques i fantàstiques” i és un dels responsables de la flamant nova editorial “Males Herbes”.

D’una trajectòria centrada en difondre terror, pulp, fantasia i ciència-ficció, cabria esperar una narració molt allunyada de la realitat, i no obstant, a la seva primera novel·la, “Crònica d’un delicte menor”, en Ramon ens regala un fragment de la seva vida, portant-nos directament al seu passat.

Ens trobem a Barcelona, finals de març del 2003. Els estudiants es manifesten contra la invasió de l’Iraq i, a la nit, la primera cassolada far tremolar els carrers. La repicadissa pactada ressona ininterrompudament durant més de deu minuts, i la ciutat es contagia d’una mena d’eufòria vibrant que fa posar la pell de gallina.

Al matí, un centenar de joves es manifesten en contra de l’acció bèl·lica, produint-se alguns fets violents dels quals el moviment pacifista es desvincula. Passats uns dies, la policia detén un grup de menors per participar en els incidents durant la manifestació estudiantil que van culminar amb l’assalt a El Corte Inglés i el robatori d’alguns productes, pernil inclòs.

Dins d’aquest context social, la novel·la de Ramon Mas narra el periple en que es troben sis joves al ser detinguts durant 48 hores per un delicte menor. La parella formada pel Biel i la Bruna, l’enigmàtica Magda, Jan el poeta, la sensual Aurora, i el mateix Ramon, coneixeran en pròpia pell a polis normals i polis dolents, vigilants hermètics i presos silenciosos com el fons del calabós, que es convertiran en cicerones del submón de les garjoles.

Durant el trajecte també els acompanyaran russos roncadors, adolescents ploramiques, immigrants apilotats, amors idealitzats, jutges graciosos, dones tatuades, àvies amb el cistell del berenar i llops amb manilles i porres.  Però més enllà de les peripècies viscudes, la veu d’en Ramon reflexiona  sobre la privació de llibertat, la injustícia i la desproporció del sistema a la que ens té acostumats aquesta societat en què vivim. Una desproporció que s’imposa i se’ns imposa. Que ens deshumanitza i ens tracta com a molestes i insignificants puces. Una obstinació més monstruosa que qualsevol dels mites de Cthulhu.

La realitat transformada en desert avança per les pàgines d’aquesta novel·la amb prosa ràpida, àcida i fresca. La llum de l’amistat il·luminarà les tenebres de sis amics que l’experiència de ser detinguts transformarà d’alguna manera.

“Crònica d’un delicte menor” és una lectura que ens farà pensar sobre les llums i les ombres del sistema. Un llibre que podria titular-se crònica de la desproporció, i perquè no, d’una obcecació.