Posseïdor d’una imaginació clàssica, erudit del llenguatge i
hooligan del fantàstic, Josep Maria Argemí esgarrapa la
realitat i porta al lector a una mena de jardí quimèric on s’hi passegen Sherlock
Holmes o Giacomo Casanova entre d’altres. La primavera al desert és un recull ple d’ històries exquisides que ens enganxen i ens sorprenen.Un jardí on floreix la fantasia més
frondosa, amb imatges impactants i
reflexions quasi místiques, fins i tot, espirituals.
El mateix autor defineix la
fantasia com una forma de veure la literatura. Josep Maria Argemí afirma que és el
realisme el que esdevé irreal, si no inclou una part tan fonamental de la realitat com
és la imaginació. I és aquest component imaginari, el fantàstic, el que a l’autor
li agrada explorar amb totes les llums i totes les ombres d’un esperit
romàntic.
Per això, els relats de La primavera al desert s’han de dosificar, perquè són contes per
degustar, per gaudir i per somiar. Són relats que demostren el poder seductor
d’un narrador que domina i respecta les regles del conte.
Tal i com s’afirma a la sinopsi del llibre- “Aquestes narracions fantàstiques us faran recordar l’esperit aventurer de Stevenson, l’erudició fascinadora de Perucho i les atmosferes inquietants de Lovecraft” - . Així de clar, sense entortolligar els motius d’una exhibició d’estil que ens porta directes al segle XIX. D’alguna manera podria dir-se que el Josep Maria Argemí és el darrer autor català romàntic. En qualsevol cas, ens trobem davant un mestre del relat fantàstic que trenca el seu silenci literari de 10 anys amb un recull de contes on torna a demostrar la seva excepcionalitat.
Tal i com s’afirma a la sinopsi del llibre- “Aquestes narracions fantàstiques us faran recordar l’esperit aventurer de Stevenson, l’erudició fascinadora de Perucho i les atmosferes inquietants de Lovecraft” - . Així de clar, sense entortolligar els motius d’una exhibició d’estil que ens porta directes al segle XIX. D’alguna manera podria dir-se que el Josep Maria Argemí és el darrer autor català romàntic. En qualsevol cas, ens trobem davant un mestre del relat fantàstic que trenca el seu silenci literari de 10 anys amb un recull de contes on torna a demostrar la seva excepcionalitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario