Que comenci la funció!
Què és la nostàlgia? On ens porta la memòria? Què és la
tendresa? On s’amaga la sensibilitat? Aishhhh... A les pàgines de Bavastells s’hi amaga un teatret
que fa grans les coses petites i petits als lectors que ens sentim, massa sovint,
grans. Passem pàgina, doncs. Girem les agulles del rellotge cap enrere i tornem a la
infància.
bavastells, ninots d’aparença humana fets de fusta
policromada (Llibre de contemplació en Déu, datat el 1272, Ramon
Llull)
Si sou dels que teniu clar que al pot petit hi ha la bona
confitura, aquests Bavastells us endolçarà els moments de lectura. Diguem que
tot comença amb uns titelles i un teatret fet de tinta i paper. Els bavastells
de l’artesana Teresa Travieso que van inspirar a la Marta Pérez Sierra cinquanta
microrelats en prosa poètica. Relats que van acompanyats de les encisadores
il·lustracions a llapis d’en Pitu Álvarez, i
que tracten temes socials i històrics. Relats que ens faran dubtar si aquests
putxinel.lis són de drap o si estan fets de carn i ossos.
Ja està dit, però insisteixo. Que comenci la funció!
2 comentarios:
Gràcies Patricia per obrir la cortineta del teatrí i endinsar-te en les pàgines de Bavastells!
Ho enllaço al meu web
Una abraçada
Marta
Llegir-te va ser un plaer. Una abraçada per a tu!
Publicar un comentario